L’article Con tener buenas notas ya no basta, publicat a El País el passat 25 de setembre, parla de la manca de determinades competències de les persones que busquen feina i la capacitat de comunicar és una d’aquestes, juntament amb el treball en equip, liderar i analitzar.
Alguns dels que opinen en el reportatge comenten que aquestes habilitats es poden treballar i desenvolupar en el marc de la vida laboral, però que seria molt millor si ja es comencessin a treballar a l’etapa formativa.
La capacitat de comunicar-se, d’exposar bé una idea és una de les que més fallen. Asseguren que els joves tenen greus dificultats per comunicar-se, tant per escrit com oralment. Que tenen una escriptura pobra, tant des del punt de vista de la gramàtica com del vocabulari.
Hi estem d’acord. Hi ha molts professionals que tenen dificultats per comunicar-se, tot i que tots ho fem, d’una manera o altra, cada dia de la nostra vida.
Si és una evidència que aquesta competència és clau per a un bon desenvolupament professional, per què no es comença a treballar a l’escola? I a la universitat? A vegades, tenim la sensació que es fan canvis constants en el ‘format’ de l’educació, però que no es mou gaire res de ‘fons’. Entenem que incorporar nous aprenentatges a l’escola és una feina feixuga, però això no pot ser, de cap manera, excusa per no fer-se. No pot ser que el món avanci a una velocitat imparable i que, mentrestant, als centres educatius es puguin transmetre coneixements obsolets o es miri cap a un altre costat quan es parla de la incorporació de nous continguts que treballin, per exemple, les habilitats comunicatives, la creativitat o la capacitat d’anàlisi.
Si tal com diuen (Informe del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació professional), els llocs de treball que es mantindran en els propers anys seran aquells que no es puguin substituir per màquines, ja ha arribat l?hora de resoldre aquestes mancances.
Les màquines no tenen la capacitat de comunicar-se que tenim els humans. Perfecte! Comencem a comunicar-nos?
