El comentari d’un client ens ha permès reflexionar sobre el paper d’una empresa que dóna servei a les empreses. El comentari –absolutament anecdòtic- venia a dir que gràcies a la insistència nostra (“sou el nostre corcó”, deia) el projecte que compartim pot anar avançant i que, de fet, nosaltres som el seu corcó i ells, a la vegada, són el corcó d’un altre i així anar fent…
Ser un corcó, en el sentit més positiu de la paraula, no vol dir res més que anar fent un seguiment dels projectes que iniciem, que portem a terme, amb l’objectiu que no s’abandonin i que acabin arribant a bon port. Hem d’empènyer. Creiem que som una de les forces perquè els projectes avancin i creiem que la majoria de les empreses accepten aquesta força i agraeixen aquest acompanyament. La majoria de companyies tenen oberts diferents fronts d’actuació (potser a vegades massa?) i això fa que sigui difícil fer-los avançar tots de manera paral•lela, sense que cap quedi enrere o s’acabi despenjant.
Potser aquesta anècdota ens hauria de fer reflexionar més profundament sobre el perquè de la necessitat dels ‘corcons’ externs… La incapacitat o poca voluntat de delegar? La manca de planificació? Les estructures massa jeràrquiques? O potser simplement una saturació de feina?
En comunicació, com en qualsevol altre àmbit de l’empresa, la planificació és indispensable, així com és recomanable que les accions tinguin un responsable que tingui la màxima capacitat de decisió i actuació que sigui possible per evitar les ‘frenades’ a mig.
Mentrestant, serem el corcó sempre que sigui necessari.
