A Internet, aquest sector ha trobat el millor aparador per ser present a la ment dels seus públics, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 365 dies l’any. No obstant això, no sempre hi són tal com voldrien aquests públics. Si deixem de banda els espais web –n’hi ha molts que no compleixen amb els requisits actuals (disseny responsive, posicionament, ús intuïtiu...)- les xarxes socials han estat i són una opció escollida per a moltes d’aquestes empreses, però, en molts casos, en fan un ús poc adequat.

Un dels principals errors és utilitzar les xarxes socials com a canal de comunicació només pel simple fet que són gratuïtes. Les empreses que no volen assumir el cost de construcció d’un espai web veuen en les xarxes socials una bona opció per estar en contacte amb els clients, a cost zero. Una decisió que conté una errada doble.

En primer lloc, pensar que les xarxes són el substitut del web. No ho són, perquè l’espai web –mentre paguem el domini i l’allotjament- és un espai propi on és possible penjar-hi tot el que vulguem. Podríem dir que és casa nostra i, per tant, en som els únics i màxims responsables. I el nostre objectiu hauria de ser que la gent vingués a casa nostra i allà hi trobés tota la informació per convertir-se en clients satisfets. Mentre que les xarxes socials són un espai de trobada entre nosaltres i els nostres públics on podem compartir coneixements, experiències i recollir informació, però no és casa nostra, sinó que és més el bar del poble.

I la segona errada és pensar que són gratuïtes. L’únic que és gratuït és la creació del compte, però i les hores que hi hem de dedicar? Que no valen diners les nostres hores?

L’error de la gratuïtat desemboca a un altre error que és el de pensar que com que no hem de pagar, podem obrir comptes a totes les xarxes socials existents, sense saber si disposarem del temps i dels recursos per mantenir-los actualitzats. I ho fem sense tenir en compte que una mala presència a les xarxes pot ser pitjor que l’absència.

Tot això fa que moltes de les empreses turístiques no tinguin una presència adequada a les xarxes socials. I si us pregunteu què caldria fer perquè la presència fos la correcta, aquests són alguns dels punts que creiem que caldria tenir en compte:

• Definir els públics als quals volem dirigir la nostra comunicació
• Saber si aquests públics utilitzen les xarxes socials com a mitjà de comunicació
• Saber a quines xarxes socials són presents els nostres públics
• Entre les que ens interessen per als públics, escollir les que siguem capaços de mantenir correctament actualitzades
• Definir els objectius que volem aconseguir
• Definir una estratègia de continguts per aconseguir els objectius
• Establir una metodologia i planificar l’actualització diària

Evidentment, cada empresa té unes casuístiques específiques, però des d’un punt de vista general podríem dir que...

• A l’Estat espanyol 14 milions de persones, d’entre 18 i 55 anys, es connecten habitualment a les xarxes socials
• D’aquests, un 96% són a Facebook, un 56% a Twitter i un 66% utilitza Youtube
• Un 62% dels que es connecten a les xarxes diuen que tenen en compte els comentaris i els influeixen a l’hora de prendre decisions sobre productes i serveis.
• Facebook, Youtube i Instagram són les xarxes socials més visibles i, per tant, les més adequades pel sector turístic.
• Twitter és una bona xarxa per oferir continguts i també com a canal d’atenció al client.

Per tant, utilitzar les xarxes socials com a eina de comunicació és una bona decisió, sempre que s’actuï després de definir una estratègia i planificar el dia a dia per evitar l’abandonament dels comptes i, per tant, la creació d’una mala reputació. Ser-hi per ser-hi no és mai una bona opció.

(Dades extretes de Ticpymes)